El diumenge dia 11 de setembre del mateix any 1864 es va celebrar a la nova ermita la primera Festa Major, amb l’ofici que es va celebrar a les 9.30 del matí, en el que va cantar L ´ Orfeo Barcelonés i va predicar el Reverend Antonio Fábregas Caneny, missioner apostòlic.
A la tarda es va cantar el Rosari i la Lletania. La Salvi Regina i els gojos de la Verge. També va haver festejos populars. El Diari de Barcelona del dia 15 de setembre va publicar la següent ressenya referent a aquesta primera Festa Major:
“El diumenge últim va tenir lloc l’anunciat aplec o romiatge al Santuari de La nostra Senyora de la Salut, situat en Gracia, al peu de la muntanya de la Font de Xirot”. La concurrència fué nombrosa durant tot el dia. Els cors segons estava anunciat, van cantar en la Missa i a la tarda, el Rosari i La Salvi. El Doctor Fábregas Caneny va pronunciar un tendre i commovedor sermó, prenent el temi “Ecce Fillus Tuis”, que va pronunciar el Salvador dirigint-se a la seva Mare, poc abans d’expirar la Creu. Vàries van ser las persones que van presentar exvotos i després de la funció religiosa es va llevá un globo aerostático.
El ball campestre va ser animadíssim, produint molt bon efecte els molts garrofers que allà abunden, il·luminats al venecià.
El cor de l’”Orfeó” va cantar una composició de quartetes catalanes dedicades a la Verge de la Salut, la lletra de la qual va compondre l’amo de la Capella, senyor Morera i va posar en música el director de l’Orfeó.
A la tarda, va aparèixer tot l’edifici il·luminat amb vasos de colors, que tapaven totes les finestres, cornises i barrandillas dels terrats,
sostres i campanario.Esta il·luminació produïa un efecte des de molt lluny, ja que en aquella època no hi havia construccions que tapessin la vista.
Des de la fundació del Santuari fins a l’any 1869 es va celebrar la Festa Major el segon diumenge de setembre i des de 1870 es va celebrar sempre el dia 8 del mateix mes, Festa de la Nativitat de la Mare de Déu, que durant molts anys va ser festa del prefecte.
La celebració de la festa sempre revestia gran solemnitat, apareixia l’ermita esplèndidament il·luminada i adornada amb moltes flors.
Sempre se celebrava, al matí la Missa,
La Comunión i mes tard un Ofici Solemne, en el qual el
celebrante era el Rector de la Parròquia.
La part musical anava a càrrec d’una bona capella de Música.
El fundador del Santuari, el Señor Morera va poder gaudir d’aquestes festes en honor de la Mare de Déu durant molts anys i va morir el mes d’abril de 1893